*Publicado en la revista "Àmbits de Política i Societat" nº39.
“A grandeza de um homem se define por sua imaginaçao, e sem uma educaçao de 1ª cualidade, a imaginaçao e pobre, e incapaç de donar ao homem instrumentos para tarnsformar o mundo.” F.Fernades
Vaig ensopegar amb aquesta frase cèlebre en una de les moltes aules que existeixen en l'Escola Nacional de l’MST a Sao Paulo. L’ “Escola”, a més, rep el nom del qui va ser (encara que segueixen vives les seves idees) el sociòleg més important del Brasil: Florestán Fernándes. La funció d'aquesta escola és la de formar a joves militants dels centenars de moviments socials, organitzacions sindicals així com de grups indigenístas que existeixen a l’Amèrica Llatina i el Carib per a convertir-los en els futurs quadres polítics dirigents d'aquests moviments.
El motiu de la meva visita a aquesta escola va ser a causa de la meva participació, juntament amb la de set companys/es més, en un Camp Solidari organitzat per una oenegé catalana dintre del marc del voluntariat internacional.
La nostra visita va consistir a conèixer de prop un dels majors i més importants moviments socials que existeix a Amèrica Llatina i en el món: el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (Movimento dos trabalhadores Rurais Sem Terra) també conegut per les seves sigles com MST.
Aquest moviment neix a principis dels vuitanta en el sud del Brasil com a resultat d'una cojuntura de crisi econòmica i social després de vint anys de successives dictadures militars i, en un context més general, com a conseqüència de la desigual i anti-democràtica estructura del territori des que es van precipitar en les paradisíaques costes brasileres els primers colons portuguesos durant el s.XVI. En realitat “o Movimento” no sorgeix d'una manera espontània i sense precedents. El MST es nodreix de l'experiència de diferents i heterogenis moviments de camperols exclosos, esclaus i indígenes que s'organitzen en la lluita per l'accés a la terra i els drets humans més bàsics i fonamentals.D'aquesta manera, després de més de 20 anys organització i lluita, l’MST ha aconseguit propagar-se per 24 dels 27 estats del país i representa les ànsies i les esperances de 4,5 milions de famílies de treballadors rurals sense terra, o sigui, al voltant de 15 milions de persones que viuen en el medi rural discriminades pel govern i explotades per llatifundistes i grans empreses. Des de la seva fundació en 1984, el MST ha conquistat al voltant de 30 milions d'hectàrees per a gairebé un milió de famílies assentades en més de 7.000 assentaments. Avui existeixen en tot el territori brasiler al voltant de 800 campaments que reuneixen a més de 150.000 famílies ocupant finques i pressionant al govern perquè porti a terme una veritable reforma agrària que mai arriba.
Per a entendre bé aquestes dades, hem de tenir en compte que Brasil és un pais amb una estructura territorial concentracionista (pocs amb molt i molts amb poc) sent el pais amb la major concentració de terres del món, superat a penes per Paraguai.La nostra visita va consistir en un intercanvi d'experiències i impressions amb les famílies de treballadors rurals durant el mes d'agost pel sud del pais. En l'estat de Mato Grosso do Sul va ser on ens vam submergir en l'univers dels “sense terra”, que en definitiva era al que anàvem: situar-nos a costat dels desposseïts i els oprimits (los nadie, que diu Galeano). Vam visatr campaments i assentaments del moviment per aquesta regió on ens van acollir les famílies amb infinita amabilitat i simpatia a qui els demanarem un tracte d'igual a igual per a poder entendre bé quines són les realitats quotidianes a les quals s'enfronten cada dia i comprendre millor la seva lluita i les seves esperances.
El MST va néixer com un moviment camperol que té com senyera tres reivindicacions prioritàries: Terra, Reforma Agrària i Transformacions en la Societat. D'aquesta manera, es diferencia dels altres moviments camperols històrics que es limitaven a lluitar per la terra. A partir del seu caràcter movilizador de masses, el moviment incorpora tres característiques fonamentals: és un moviment popular en el qual pot participar tot el món: ancians, dones, nens, militants urbans, sacerdots, etc. Disposa d'un component sindical: després que les famílies estan assentades lluiten per aconseguir crèdits per a la producció, construir les seves cases, escoles, etc. La tercera característica fonamental és política. El MST aconsegueix sobreviure perquè assoleix conciliar els interessos particulars, corporatius, amb els interessos de classe: “Vam comprendre que la lluita per la terra, per la reforma agrària, formada per una base social camperola, solament sortiria endavant si formava part de la lluita de classes. Mai ha estat en les perspectives del MST transformar-se en partit polític, però tampoc deixem de participar en la vida política del país.” Afirma Joao Pedro Stédile, membre del Comitè Nacional de l’MST. El nostre recorregut pels camins d'Amèrica al costat dels “sense terra” va ser itinerant. Organitzar un tipus de viatge així té els seus avantatges i limitacions ja que no ens va donar suficient temps per a aprofundir i conèixer de prop les vides particulars de les famílies en la seva lluita diària. No obstant això, l'opció itinerant, ens va permetre observar una major quantitat d'assentaments i campaments durant el nostre curt espai de temps i així fer-nos una idea sobre les diferents formes organitzatives dels camperols.
Havia qui conreaven individualment els seus lots de terra assignats pel govern mentre uns altres preferien colectivizar-los i així socialitzar la producció. També els vam veure que barrejaven els dos models. En qualsevol cas, la idea fonamental del Moviment és que els assentaments adoptin formes més complexes de producció i es transformin amb el pas del temps en agro-vilas o petits pobles de treballadors rurals que agrupen habitatges abans dispersos. La agro-vila és un element de cohesió important per al desenvolupament social de la comunitat encara que no és una tasca fàcil ja que implica un salt de consciència al passar de pensar del jo al nosaltres.
El MST ha muntat més de 50 cooperatives de producció agropecuàries, algunes ja en fase d'industrialització de matèries primes, contribuint a la producció de riqueses del país. En línies generals, els passos en la lluita de l’MST consisteixen en: ocupar, resistir i produir. Les ocupacions són probablement el procés més espectacular de tots i també el més controvertit als ulls de l'opinió pública. Sovint, en els mitjans informatius es qualifica als “sense terra” de maleants i lladres que s'apropien de les terres dels altres. Per contra, el MST reivindica el dret de milers de famílies a un accés just i democràtic a la terra i, amb això, participar en una justa distribució de la renda del país.
Des del punt de vista jurídic, el moviment ha aconseguit una victòria molt important en els últims anys a l'aconseguir legitimar en la constitució de la república les ocupacions de terres realitzades de forma massiva per qualsevol moviment social amb l'objectiu de pressionar en pro de la reforma agrària, sense que això impliqui un expoli il·legal de les propietats i, per tant, no estigui estipulat com a delicte. D'aquesta manera, el govern (teòricament ara amb millor sintonia política amb la societat civil) té l'obligació d'expropiar totes aquelles grans propietats que siguin improductives i no compleixin cap funció social.
D'altre banda, i com era d'esperar, els hisendats i terratenents radicals també s'han organitzat en un lobby denominat Unió Democràtica Ruralista (UDR) per a defensar els seus interessos de classe i proclamar la seva oposició més absoluta a la Reforma Agrària en el país. Molts d'aquests terratenents i hisendats, així com també empreses transnacionals amb interessos al pais conten amb grups de pistolers i agències privades de seguretat. Segons fonts governamentals donades per l'Institut de Colonització i Reforma Agrària (INCRA) els assassinats de treballadors rurals en el període que va de 1964 a 2003 va sumar l’esgarrifosa xifra de 2.043 en conflictes derivats d'aquesta situació i des de 1989 fins als nostres dies desenes de centenars de treballadors rurals han estat empresonats.
Un exemple de Reforma Agrària: La Fazenda Itamarati
Situat a 45 Km. de Punta Pora, en l'estat de Mato Grosso do Sul i a 21 km de la frontera amb Paraguai, es troba un dels assentaments de famílies sense terra més importants del país. L'assentament posseïx 50.000 ha (aproximadament la superfície d'Andorra) i va ser ocupat per quatre organitzacions socials, a saber: la Central Unica dos Trabalhadores (CUT), Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST); Federaçao dos trabalhadores na Agricultura (FETAGRI) i la Associaçao dos Moradores i Exfuncionaris da Fazenda Itamaratí (AMFI).
La fazenda Itamarati va ser comprada per l’INCRA en el 2002 a Olacyr de Moraes qui es considerava en els anys 60 i 70 el rei de la Soia i el brasiler més jove en arribar al patrimoni personal d'un bilió de dòlars. No obstant això, en els últims anys i després de llargues dècades de prosperitat econòmica el seu imperi empresarial va esdevenir en crisi de manera que les mateixes terres que li van donar el sobrenom merescut de “Rei de la Soia” ara serveixen per a assentar a 3000 famílies lligades al MST.
Havia qui conreaven individualment els seus lots de terra assignats pel govern mentre uns altres preferien colectivizar-los i així socialitzar la producció. També els vam veure que barrejaven els dos models. En qualsevol cas, la idea fonamental del Moviment és que els assentaments adoptin formes més complexes de producció i es transformin amb el pas del temps en agro-vilas o petits pobles de treballadors rurals que agrupen habitatges abans dispersos. La agro-vila és un element de cohesió important per al desenvolupament social de la comunitat encara que no és una tasca fàcil ja que implica un salt de consciència al passar de pensar del jo al nosaltres.
El MST ha muntat més de 50 cooperatives de producció agropecuàries, algunes ja en fase d'industrialització de matèries primes, contribuint a la producció de riqueses del país. En línies generals, els passos en la lluita de l’MST consisteixen en: ocupar, resistir i produir. Les ocupacions són probablement el procés més espectacular de tots i també el més controvertit als ulls de l'opinió pública. Sovint, en els mitjans informatius es qualifica als “sense terra” de maleants i lladres que s'apropien de les terres dels altres. Per contra, el MST reivindica el dret de milers de famílies a un accés just i democràtic a la terra i, amb això, participar en una justa distribució de la renda del país.Des del punt de vista jurídic, el moviment ha aconseguit una victòria molt important en els últims anys a l'aconseguir legitimar en la constitució de la república les ocupacions de terres realitzades de forma massiva per qualsevol moviment social amb l'objectiu de pressionar en pro de la reforma agrària, sense que això impliqui un expoli il·legal de les propietats i, per tant, no estigui estipulat com a delicte. D'aquesta manera, el govern (teòricament ara amb millor sintonia política amb la societat civil) té l'obligació d'expropiar totes aquelles grans propietats que siguin improductives i no compleixin cap funció social.
D'altre banda, i com era d'esperar, els hisendats i terratenents radicals també s'han organitzat en un lobby denominat Unió Democràtica Ruralista (UDR) per a defensar els seus interessos de classe i proclamar la seva oposició més absoluta a la Reforma Agrària en el país. Molts d'aquests terratenents i hisendats, així com també empreses transnacionals amb interessos al pais conten amb grups de pistolers i agències privades de seguretat. Segons fonts governamentals donades per l'Institut de Colonització i Reforma Agrària (INCRA) els assassinats de treballadors rurals en el període que va de 1964 a 2003 va sumar l’esgarrifosa xifra de 2.043 en conflictes derivats d'aquesta situació i des de 1989 fins als nostres dies desenes de centenars de treballadors rurals han estat empresonats.
Un exemple de Reforma Agrària: La Fazenda Itamarati
Situat a 45 Km. de Punta Pora, en l'estat de Mato Grosso do Sul i a 21 km de la frontera amb Paraguai, es troba un dels assentaments de famílies sense terra més importants del país. L'assentament posseïx 50.000 ha (aproximadament la superfície d'Andorra) i va ser ocupat per quatre organitzacions socials, a saber: la Central Unica dos Trabalhadores (CUT), Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST); Federaçao dos trabalhadores na Agricultura (FETAGRI) i la Associaçao dos Moradores i Exfuncionaris da Fazenda Itamaratí (AMFI).
La fazenda Itamarati va ser comprada per l’INCRA en el 2002 a Olacyr de Moraes qui es considerava en els anys 60 i 70 el rei de la Soia i el brasiler més jove en arribar al patrimoni personal d'un bilió de dòlars. No obstant això, en els últims anys i després de llargues dècades de prosperitat econòmica el seu imperi empresarial va esdevenir en crisi de manera que les mateixes terres que li van donar el sobrenom merescut de “Rei de la Soia” ara serveixen per a assentar a 3000 famílies lligades al MST.
L'assentament de famílies rurals en Itamarati correspon a un dels projectes més ambiciosos del govern de Lula en matèria de Reforma Agrària encara que els moviments socials consideren que més aviat el que s'esta realitzant per part del govern és una política d'assistència social cap a les classes empobrides de la societat brasilera i no una veritable solució al que hauria de ser una justa i democràtica distribució de la propietat de la terra.
BIBLIOGRAFIA
ADAS, M. Y ADAS, S. (colaborador) (2004): Panorama Geografico do Brasil: contradiçoes, impasses e desafios socioespaciais”, Editorial Moderna, Sao Paulo.
ARTEMIO, M; RICARDO, C; COMUNELLO, O. Y MARRA, W. (2002): Caracterizaçao Edafoclimática do Assentamento Itamarati, MS, e Análise Socioeconomica Regional”, Embrapa Agropecuaria Oeste.
ATTUCH, L. “O drama de Olacyr”, revista “Isto é Dinheiro”, ediçao nº 365; http://www.terra.com.br/istoedinheiro/365/economia/olacyr.htm
MANÇANO, B. Y STÉDILE, J. P. (2002): “Brava Gente: El MST y la lucha por la tierra en el Brasil”, Editorial Virus.
MORISSAWA, M. (2001): “A história da luta pela terra e o MST”, Edit. Expressao Popular, Sao Paulo.
MST, Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra: http://www.mst.org.br/
No hay comentarios:
Publicar un comentario